Aquests dies hem visualitzat el documental Els monstres de ca meva, vinculat als treballs que estem fent des del crèdit C1Context de la intervenció social en l'àmbit d'infància, amb el grup de primer d'Integració Social.
Els monstres de ca meva mostra la realitat quotidiana de la desprotecció infantil, entenent com a tal els maltractaments físics i emocionals, l’abús sexual i l’abandó o la negligència que han fet alguns pares o algunes persones de l’àmbit de l’infant.
Els afectats són infants normals, no sempre procedents d’àmbits marginals. Són infants invisibles perquè no tenen a qui acudir i ni tan sols saben que tenen dret a rebre ajuda. Són infants que, per exemple, no fan besades perquè mai no els han ensenyat a fer-ho, o a qui la policia ha trobat al carrer, descalços i en camiseta. Pertanyen a famílies de tot tipus: famílies normals que oculten el problema o famílies marginals que no poden o desconeixen com tenir cura dels seus fills. Carme Artero, fil conductor del documental, mare de quatre infants i mare d’acollida de dos més, n’ha acollit alguns. Al seu costat, el documental mostra professionals, representants d’alguna manera de la societat, que cerquen solucions que, sovint, suposen separar els infants dels seus pares. Els monstres de ca meva fa palesa aquesta realitat mitjançant el testimoni i les accions dels seus protagonistes, professionals dels serveis de protecció de menors, psicòlegs, associacions..., i del relat i la vida quotidiana de Carme, una “mare cangur” de Mallorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada